Com acompanyem als infants?

Com acompanyem les emocions dels infants? Com acompanyem els conflictes? 

Legitimar les emocions dels infants

Les adultes a l'escola sostenim les emocions dels infants amb la nostra presència, estant al seu costat. Partim de l'acompanyament de les emocions dels infants a partir de legitimar el que sent l'infant en cada moment i l'acompanyem descrivint la situació: "veig que..." en comptes de dir "no ploris" o bé "no passa res".

Evitar judicis de valors

Davant d'una producció d'un infant descrivim la situació: "quina torre tan alta!" per tal d'evitar judicis de valor com "molt bé! o molt malament".

En situacions de conflicte

A l'educació infantil acompanyem als infants dient-los, per exemple: "no li ho pots agafar de les mans. Si ho vols, li ho pots demanar. Li vols demanar tu o vols que li ho demani jo? Ja que habitualment el conflicte que apareixen és perquè un infant agafa un objecte d'un altre infant de les mans o bé l'empeny o li dona un cop perquè vol estar allà.

Això passa ja que els infants, a l'educació infantil, es troben, evolutivament, en un moment d'egocentrisme. Una de les grans conquestes, pel que fa a la socialització, de l'educació infantil, és superar l'egocentrisme per poder tenir en compte a l'altre.

Tenint en compte que els infants a l'escola estan en tot moment en relació, ja que partim del joc espontani, les situacions de conflicte formen part del dia a dia i per tant les acompanyem sovint al llarg del dia. El conflicte forma part de la relació i el que és important és acompanyar els infants a trobar estratègies de relació per tal de proveir-los de recursos per transformar les situacions de conflicte.

A l'educació primària, acompanyem als infants reflexionant sobre: què ha passat? a qui li ha afectat allò que ha passat? com ho podria haver fet diferent? com s'ha pogut sentir l'altra persona? i finalment, què podries fer per compensar o reparar la situació. A partir d'aquesta reflexió acompanyem els infants a posar-se al lloc de l'altre i a trobar estratègies diferents per resoldre una situació sense fer mal als altres. També donem molta importància a l'acompanyament a les persones que han estat còmplices de la situació, que hi han estat i que no han dit res, per tal que puguin prendre consciència de la responsabilitat que tenen en dir a un infant que pari, o bé no riure mentre un altre fa mal a un altre infant (amb les paraules, amb l'actitud o físicament). Partim de la idea que ser còmplice és també prendre partit de la situació.